Full Lyrics
Sempre que baixo a la platja
cap al tard, al ferse fosc,
m'assec a la freda roca
abraçantme ambdós genolls.
I la fresca m'embriaga
iem revifa el ventitjol;
em somriu la blanca lluna:
¡quína pau a tot l'entorn!
Al cap d'una bona estona
m'aixeco i cerco a l'aprop
quatre pedres i un diari
i amb branques seques faig foc.
I comença de les flames
la moguda enlluernant,
i als acords de la guitarra
l'habanera es va escampant.
M'acompanyen les estrelles
encastades al cel fosc,
i els llavis blancs de les ones
amb ses eternes remors.
Com s'enfila de les flames
la moguda enlluernant,
i el dolç sò de l'habanera
mar endins va penetrant.
Com xiula la cafetera
mig embriaga sobre el foc!
i el rom cremant,quína aroma
dintre de l'ennegrit pot.
mentre, segueix de les flames
la moguda vacillant
i al compàs de l'habanera
de nostàlgia es va impregnant.
Oh rosada de la fosca!
Oha caliu del morient foc!
Oh somriure de la lluna!
Oh invisible ventitjol!
Oh remors de les onades!
Oh estrelletes del cel fosc!
Per vos canto l'habanera
que m'en surt de dintre el cor!
