Full Lyrics
El desembre, congelat, confús es retira.
Abril, de flors coronat, tot el món admira.
Quan en un jardí d'amor neix una divina flor
D'una rosa bella fecunda i poncella.
El primer pare causà la nit tenebrosa
Que a tot el món ofuscà la vista penosa;
Mes, en una mitja nit, brilla el sol que n'és eixit
D'una bella aurora que el cel enamora.
El mes de maig ha florit, sens ésser encara,
Un lliri blanc i polit de fragància rara,
Que per tot el món se sent, de Llevant fins a Ponent,
Tota sa dolçura i olor amb Ventura.
